LOS NIÑOS DEL PARAISO

LOS NIÑOS DEL PARAISO, any 1997, Iran, director Majid Majidi.

Ha seminari ens han posat aquesta pel·lícula, i la sesió següent em parlat de que tractava i dels valors que  podiem observar-hi.

Us faig un breu resum: Una família humil a Teheran. Els dos fills Alí i Zahra, són molt concients d'aquesta situació familiar, tot i que no se'n parla en família obertament.

Un matí l'Alí havia de portar a arreclar unes sabates de la seva germana petita i també anar a comprar. Però mentre comprava menjar per casa, per error, un drapaire s'endú les sabates.

Aquí comença tota la historia dels dos germans, que sent concients que no poden demanar-ne unes de noves, faran les mil i una per compartir les sabatilles del Alí, doncs aquest, se sent responsable per haver-les perdut i per ser el germà gran.

Després de veure les peripècies que han de fer fer per poder compartir durant un mateix dia les sabatilles i diverses situacions en les que es troben, l'Alí l'hi promet a la seva germana que quedarà en tercer lloc a una cursa que feien amb la escola i així guanyar unes sabates noves per ella.

Però no surt bé la cosa el pobre amb tot l'esforç acaba quedant el 1er.

Al final però, el pare amb uns diner estalviats de haver treballat arriba a casa amb tot de menjar i unes sabates noves per la Zahra.

Durant tota la pel·lícula es poden apreciar molts valors entre els dos nens, cosa que aquí en la nostra cultura la majoria de vegades s'estan perdent. 

Valors com la solidaritat, respecte, obediència, esforç, disciplina, lluita per sobreviure, compartir, són uns dels molts exemples de valors que hi trobem molt presents en aquesta pel·lícula.

També sobta molt el tempo de la pel·lícula doncs és molt lenta, però això ens demostra també la diferència amb nosaltres, que ho volem tot ja i depresa.